La timidesa corre dintre meu i m'altera tot el cos. La impotència s'apodera de mi quan els meus llavis no pronuncien paraules. I això com se soluciona? Bé, tots els meus pensaments queden plasmats sobre papers, documents word o, fins i tot, en algun que altre post-it. Sentiments, emocions, pensaments íntims broten sobre trossos de paper blanc que mai ningú veu, però això està a punt de canviar.
Tan sols espero sentir-me orgullosa de les meves històries i adonar-me'n que aquest hobby que tinc no és tan sols una cosa passatgera.

No hay comentarios:
Publicar un comentario